"Empieza el juego, quien no haya llegado ya no juega. Se precisan 1000 puntos. El primer clasificado ganará un carro blindado nuevo. Menuda suerte. Cada día leeremos la clasificación por ese altavoz de allí, al último clasificado le colgaremos un cartel que dirá: Asno. Aquí en la espalda. Nosotros estamos en el equipo de los súper malos que gritan sin cesar, quien tenga miedo pierde puntos. En tres casos se pierden todos los puntos: los pierden, uno, los que empiezan a llorar, dos, los que quieren ver a su mamá, tres, los que tienen hambre y piden la merienda. ¡Nada de eso! Es muy fácil perder puntos, porque hay hambre. Yo mismo ayer perdí 40 puntos porque no pude aguantar y pedí un panecillo de mermelada. De albaricoque. Y el de fresa. Y nada de chucherías porque nosotros nos os vamos a dar, nos las comemos todas nosotros. Yo ayer me comí 20. Me duele la barriga. Pero estaban buenas. Os lo aseguro. Perdonad que me vaya enseguida pero estamos jugando al escondite y sino me tocara parar".
6 comentarios:
No sé qué decir. Nunca he podido ver esta película (me parece muy triste)
Bona tarda Màgic. Crec que l'he vist dos vegades, ja fa temps. La primera no em va acabar d'agradar, potser perquè se'n deien massa coses bones d'ella. La segona, em va agradar una mica més. Juga molt bé amb els sentiments de tota la situació i com escapar a la realitat dels camps de concentració a través de la fantasia.
Encara que ell com actor, no m'agrada gaire.
La vida es bella, sempre que la realitat no superi la ficció i crec que en molts dels casos, la supera. Es trist, sí.
Un petonet
No, solo se me ocurre decir esto: no.
No, no sigas ese camino Evaristo. (todo es una humilde sugerencia).
Valaf, no sé qué decirte yo a tí. En mi código penal no ver esta peli es delito. Pero bueno, ya la he puesto a bajar.
Mai, como película es una obra maestra en todos los sentidos. Si recuerdas, la peli se puede dividir en dos partes. La primera llena de luz y color, la segunda de dolor y sombras. Aunque la realidad supere la ficción, en ambos casos, la vida puede ser bella.
Gift, sí. Qué le vamos a hacer.
Un abrazo chicos!!!!
Tens raó Màgic i penso el mateix que tu. La bellesa es veu o no es veu. Tanmateix hi han situacions a la vida que són belles i la gent no és capaç de veure-la, es a dir, a tot li troben un però. I altres que en situacions extremes i molt complexes, troben qualsevol petit detall positiu per poder retrobar-la.
Hi ha un llibre molt interessant sobre la vida als camps de concentració que reflexa això que t'estic explicant. "El hombre en busca de sentido" de Viktor Frankl. Et deixo un link per si és del teu interès.
http://html.rincondelvago.com/el-hombre-en-busca-de-sentido_viktor-frankl_19.html
Tal como ho veig jo, tot depèn de la bellesa que un porti per dintre i que sigui capaç de crear en les situacions més adverses.
Un petó
Aquest era l'objectiu de Benigni, Mai, demostrar que fins a en els moments de major opressió la vida pot ser bella. Bell no és bonic, cal puntualitzar, està molt per sobre de tot això. Bell és un elfo però també un balroc, jajaja... senyor dels inferns.
I crec que ho aconsegueix.
El llibre m'ho apunto, sóc apassionat del tema. He llegit el resum i té molt bona pinta, a més és autobiogràfic, perfecte.
Així que gràcies una altra vegada, jajaja...
Un altre, wapa
Publicar un comentario